Puertu de Rotterdam

Puertu de Rotterdam
Haven van Rotterdam (nl)
puerto marítimo (es) Traducir y organización
Llocalización
PaísBandera de Países Baxos Reinu de los Países Baxos
PaísBandera de Países Baxos Países Baxos
Provincia Holanda Meridional
Conceyu Rotterdam
Masa d'agua Mar del Norte
Coordenaes 51°53′06″N 4°17′12″E / 51.885°N 4.2867°E / 51.885; 4.2867
Puertu de Rotterdam alcuéntrase en Países Baxos
Puertu de Rotterdam
Puertu de Rotterdam
Puertu de Rotterdam (Países Baxos)
Xestión Port of Rotterdam Authority (en) Traducir
Arquiteutura
Superficie 12 713 ha
Instalaciones
Puerto de contenedores (es) Traducir
Formáu por Werkhaven (en) Traducir, Heijsehaven (en) Traducir, Botlek (en) Traducir, Europoort (en) Traducir, Eerste Petroleumhaven (en) Traducir, Tweede Petroleumhaven (en) Traducir, Derde Petroleumhaven (en) Traducir, Vierde Petroleumhaven (en) Traducir, Vijfde Petroleumhaven (en) Traducir, 6e Petroleumhaven (en) Traducir, Zevende Petroleumhaven (en) Traducir, Achtste Petroleumhaven (en) Traducir, Nijlhaven (en) Traducir, Amazonehaven (en) Traducir, Mississippihaven (en) Traducir, Yukonhaven (en) Traducir, Yangtzekanaal (en) Traducir, Hudsonhaven (en) Traducir y Tennesseehaven (en) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Europoort, el puertu: de Dintelhaven-Dommelhaven

El Puertu de Rotterdam ye'l puertu más grande d'Europa. Atópase allugáu na ciudá de Rotterdam nos Países Baxos. Dende 1962 hasta 2004 foi'l puertu más activu del mundu, anguaño ye superáu pol Puertu de Singapur y depués pol Puertu de Shanghai. En 2011, Rotterdam foi'l úndecimo puertu de contenedores más grande en términu d'unidaes equivalentes a venti pies (TEU) manipoliaes[1] (2009: décimu; 2008: novenu, 2006: sestu). En 2012, Rotterdam foi'l sestu puertu más grande en términos de tonelaes de carga.[2]

Cubriendo una superficie de 105 km², el puertu de Rotterdam estender a una distancia de 40 quilómetros. Componer del área portuaria perteneciente al cascu históricu, incluyendo Delfshaven; el complexu Maashaven-Rijnhaven-Feijenoord; los puertos alredor de Nieuw-Mathenesse; Waalhaven; Vondelingenplaat; Eemhaven; Botlek; Europoort, asitiáu al traviés del Calandkanaal, Nieuwe Waterweg y Scheur (estos dos últimes son continuaciones del Nieuwe Maas); y la zona recuperada de Maasvlakte, que se proyeuta escontra'l Mar del Norte.

Rotterdam atopar nuna posición estratéxica, un puntu de confluencia del Rin y el Mosa. Esta situación convirtió a la ciudá nun nuedu de comunicaciones qu'enría l'intercambiu de mercancíes ente Europa y el restu del mundu, por aciu enllaces fluviales, de carretera y ferroviarios, y sobremanera, marítimu.

  1. Top 50 World Container Ports. World Shipping Council
  2. «The world's 10 biggest ports». ship-technology.com. Consultáu'l 17 de marzu de 2014.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search